miércoles, 31 de agosto de 2011

Temple Road 5 - InMadurai

La ruta dels temples l'acabo a Madurai, on hi ha el temple més famós del sud de l'Índia. És una cosa enorme, plena de gent, plena de cerimonials, plena de fe en tot moment.
Ho deia en Carriere al seu llibre Diccionario del amante de la India: si haguessis de passar només 24 hores al país, estaria molt bé poder visitar Madurai per veure el que s´hi cou.
El temple està dedicat a Parvati i a Shiva, la parella més destructiva del panteó. És enorme i té tots els complements: giopurams altíssims, una zona de bany, elefant que beneeix i un altar reservadíssim per a hindús. Aquí sí que no cola.
També hi ha un museu ple d'estatues i gravats amb Déus. Una escultura ben curiosa és la d'Arjuna amb cos de dona: amagat a la cort del rei Virata ha de fingir que és un transvestit.








Apart del temple, on hi passo un bon grapat d´hores, també tinc temps de visitar un museu dedicat a Gandhi i el mercat de flors. No és que sigui res espectacular, però és curiós veure com pesen quantitats ingents de flors amb balances i peses antigues.
Després d'això, cal tornar cap a Mumbai amb un tren de 35 horetes. Mentre llegeixo el Ramaiana i vaig imaginant la bellesa d'una Sita abandonada a la seva sort pels boscos de cop sento una veu femenina que diu: Honey...
Penso, no pot ser, d'on prové aquesta tendresa?
És una venedora de mel. No li compro ni un potet.

Com en aquell escrit d'en Tagore: No hay mal que por miel no venga.

No hay comentarios:

Publicar un comentario