viernes, 26 de agosto de 2011

Temple Road 4 - Cul-del-mon

He arribat al cul del mon. I fa olor de peix. De fet, fins i tot jo faig olor de peix.
De fet, aixo es una illa, que s'uneix al continent a traves d'un pont llarguissim.
Rameshwaran es un dels llocs mes importants de peregrinatge de l'India, juntament amb Varanasi o Puri. En el temple de Ramanathaswamy hi ha 22 pous on cal banyar-se, son pous que va fer Rama amb les seves fletxes per abastir d'aigua el seu exercit de micos.
Quan visito el temple, com sempre, intento entrar a la zona privada d'hindus, i de seguida ve un guardia a fer-me fora pero abans de que li pugui protestar, el seu companya m'agafa de la ma i em porta a un raco, em posa cendra als dits i em diu que me'ls passi pel front. Ho faig, amb estil Shivaitic. Despres d'aixo, em deixen passar.
Quan m'escapo cap a la platja del nord de la ciutat, un pescador m'ofereix anar a fer snorkel a un escull de coral que hi ha un quilometre mar endins. Hi anem caminant per l'aigua i l'experiencia val la pena. Hi ha estrelles de mar, peixos de colors i el millor: el cogombre mari.

El mateix pescador em convida a sopar amb ell una mica de peixet fregit i accepto a anar a la seva cabana al vespre. Per aixo faig olor de peix.
L'endema arriba el moment de dur a terme la missio mes important d'aquesta Temple Road, arribar al pont d'Adam. La punta que mes a prop es de Sri Lanka, alli on Rama i els micos van construir un pont per poder arribar a l'illa i salvar a Sita. Com que el cansament aflora en forma de malestar i diarrea, no estic segur de poder aconseguir-ho en bones condicions.
L'autobus em deixa a uns vuit quilometres de la punta. Decideixo anar-hi caminant. Es com la platja de la fi del mon, amb el mar a ambdos costats i res mes que sorra al davant. Quan encara no veig el final del cami, passa un minibus amb turistes, el paro i pujo per fer aquest ultim tram; el sol m'esta matant.
Quan arribem veig que ha valgut la pena. Les senyores indies fan lingams de sorra, com va fer Sita per agrair a Shiva el seu rescat. Em banyo mirant a Lanka i pensant en Hanuman, que va saltar la distancia que ens separa del pais vei.
Despres d'aixo em sento recuperat fisicament. Aquest era el bany sagrat que necessitava.





No hay comentarios:

Publicar un comentario