He arribat al cul del mon. I fa olor de peix. De fet, fins i tot jo faig olor de peix.
De fet, aixo es una illa, que s'uneix al continent a traves d'un pont llarguissim.
Rameshwaran es un dels llocs mes importants de peregrinatge de l'India, juntament amb Varanasi o Puri. En el temple de Ramanathaswamy hi ha 22 pous on cal banyar-se, son pous que va fer Rama amb les seves fletxes per abastir d'aigua el seu exercit de micos.
Quan visito el temple, com sempre, intento entrar a la zona privada d'hindus, i de seguida ve un guardia a fer-me fora pero abans de que li pugui protestar, el seu companya m'agafa de la ma i em porta a un raco, em posa cendra als dits i em diu que me'ls passi pel front. Ho faig, amb estil Shivaitic. Despres d'aixo, em deixen passar.
Quan m'escapo cap a la platja del nord de la ciutat, un pescador m'ofereix anar a fer snorkel a un escull de coral que hi ha un quilometre mar endins. Hi anem caminant per l'aigua i l'experiencia val la pena. Hi ha estrelles de mar, peixos de colors i el millor: el cogombre mari.
El mateix pescador em convida a sopar amb ell una mica de peixet fregit i accepto a anar a la seva cabana al vespre. Per aixo faig olor de peix.
L'endema arriba el moment de dur a terme la missio mes important d'aquesta Temple Road, arribar al pont d'Adam. La punta que mes a prop es de Sri Lanka, alli on Rama i els micos van construir un pont per poder arribar a l'illa i salvar a Sita. Com que el cansament aflora en forma de malestar i diarrea, no estic segur de poder aconseguir-ho en bones condicions.
L'autobus em deixa a uns vuit quilometres de la punta. Decideixo anar-hi caminant. Es com la platja de la fi del mon, amb el mar a ambdos costats i res mes que sorra al davant. Quan encara no veig el final del cami, passa un minibus amb turistes, el paro i pujo per fer aquest ultim tram; el sol m'esta matant.
Quan arribem veig que ha valgut la pena. Les senyores indies fan lingams de sorra, com va fer Sita per agrair a Shiva el seu rescat. Em banyo mirant a Lanka i pensant en Hanuman, que va saltar la distancia que ens separa del pais vei.
Despres d'aixo em sento recuperat fisicament. Aquest era el bany sagrat que necessitava.
De fet, aixo es una illa, que s'uneix al continent a traves d'un pont llarguissim.
Rameshwaran es un dels llocs mes importants de peregrinatge de l'India, juntament amb Varanasi o Puri. En el temple de Ramanathaswamy hi ha 22 pous on cal banyar-se, son pous que va fer Rama amb les seves fletxes per abastir d'aigua el seu exercit de micos.
Quan visito el temple, com sempre, intento entrar a la zona privada d'hindus, i de seguida ve un guardia a fer-me fora pero abans de que li pugui protestar, el seu companya m'agafa de la ma i em porta a un raco, em posa cendra als dits i em diu que me'ls passi pel front. Ho faig, amb estil Shivaitic. Despres d'aixo, em deixen passar.
Quan m'escapo cap a la platja del nord de la ciutat, un pescador m'ofereix anar a fer snorkel a un escull de coral que hi ha un quilometre mar endins. Hi anem caminant per l'aigua i l'experiencia val la pena. Hi ha estrelles de mar, peixos de colors i el millor: el cogombre mari.
El mateix pescador em convida a sopar amb ell una mica de peixet fregit i accepto a anar a la seva cabana al vespre. Per aixo faig olor de peix.
L'endema arriba el moment de dur a terme la missio mes important d'aquesta Temple Road, arribar al pont d'Adam. La punta que mes a prop es de Sri Lanka, alli on Rama i els micos van construir un pont per poder arribar a l'illa i salvar a Sita. Com que el cansament aflora en forma de malestar i diarrea, no estic segur de poder aconseguir-ho en bones condicions.
L'autobus em deixa a uns vuit quilometres de la punta. Decideixo anar-hi caminant. Es com la platja de la fi del mon, amb el mar a ambdos costats i res mes que sorra al davant. Quan encara no veig el final del cami, passa un minibus amb turistes, el paro i pujo per fer aquest ultim tram; el sol m'esta matant.
Quan arribem veig que ha valgut la pena. Les senyores indies fan lingams de sorra, com va fer Sita per agrair a Shiva el seu rescat. Em banyo mirant a Lanka i pensant en Hanuman, que va saltar la distancia que ens separa del pais vei.
Despres d'aixo em sento recuperat fisicament. Aquest era el bany sagrat que necessitava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario