sábado, 20 de agosto de 2011

Temple Road 2 - The mountain of Arunachala

Els noms es van complicant a mida que baixo cap al sud. Tiruvannamalai destaca per la seva muntanyeta sagrada, un turo d'uns 800 metres d'alsada on el Swami Sri Ramana va estar meditant durant molts anys, dins d'una cova.
Decideixo visitar les coves, que estan a una horeta de cami; com que el cami comensa des de l'ashram, decideixo anar descals. Un cop a les coves m'adono que he de pujar fins al cim i comenso a grimpar per les roques. Com sempre, abans de pujar qualsevol muntanya, la toco i li demano tres coses, una de les quals es proteccio. Al cap d'una estona, veig que descals i sense aigua em costara arribar; m'aturo i em prometo tornar-hi algun cop en el futur per fer cim. Mentre baixo, bromejo a la muntanya: No m'has hagut de protegir gaire, avui. En aquell moment em desequilibro,descals com vaig, i m'arrepenjo a una roca, pero es flonja. Veig que estic aixafant una serp petita i en mig segon aixeco la ma i la serp desapareix. L'ensurt es considerable. M'han tornat la broma.

L'altra cosa destacable es el temple d'Arunachaleswar, que es grandios, dedicat a Shiva en la seva forma de columna de foc. Com en la majoria de temples, la zona interna es reservada per a hindus i haig de reivindicar la meva condicio hinduista tot sovint. El tatuatge de Nataraja m'ha ajudat un parell de cops a que em deixessin entrar a veure la divinitat. Hi ha alguns cops per aixo, que no ha funcionat.
Ja ho va escriure en Tagore: Aunque la mona se vista de sadhu, mona se queda.

1 comentario: