viernes, 12 de agosto de 2011

Bagepalli VI

Em costa molt explicar amb detall totes les coses que passen a Bagepalli. Els que hi heu estat podeu entendre de que parlo. Mirare d'explicar quatre coses basiques.
L'escola segueix igual. Els alumnes que tenia a parvulari estan a quart i a cinque, els de primaria estan enormes i els que feien sise ja han marxat. Tot i aixi entro classe per classe i se sorprenen i m'emocionen amb el Rikki-sir!. Recorden cansons, jocs, activitats. Es impressionant.
Com acostuma a passar tenen molts periodes lliures sense professor, amb la qual cosa em venen a buscar cada dos per tres; aprofito per fer unes quantes classes i recordar els vells temps.
Aquest de la dreta es el professor d'educacio fisica. Ja quan el veig amb la samarreta del Madrid i el numero 7 del Raul no em cau massa be, pero a sobre reparteix amb el basto que dona gust (molt mal gust) i sembla que ho faci amb rabia el molt tontopolles.
Li comento a la Latha que no m'agrada, pero no puc fer-hi gaire mes.


Com que estan preparant la desfilada del dia de la Independencia els nens mes grans estan forsa alliberats, aixi que n'agafo uns quants i m'ajuden a composar una possible foto per la portada de la maqueta de Rocamadour. Atencio Pep, Jan, Eric i Rodrigo que estic fent els deures i espero que vosaltres tambe. Aqui els veieu preparant l'escenari.





Aquest es el Vinay, el nen que apadrinen els meus pares. Esta molt gran i es enormement carinyos. Em pregunta sempre per la familia i s'interessa molt pel meu nebot, l'Aram.
La Dakshayani (apadrinada per ma germana i mon cunyat) es mes timida pero tambe esta il.lusionada.






A la tarda pujo la muntanya magica, despres de dos anys sense fer-ho. Escullo la via 1, la primera de totes que vam descobrir amb el Jan ara fa 7 anys. Sempre amb el seu puntet d'emocio, diria que les roques em reconeixen lleugerament.







I finalment, la Suma, la nena que hem apadrinat amb el Jan durant 7 anys, que resulta que se'ns vol casar i ja li estan buscant pretendent. La Latha m'ha assegurat que no deixaran que sigui un qualsevol i que ens informaran de tot. Aixo si, s'acaba l'apadrinament i serem padrins del seguent nen de la llista de ForKids. En breu sabrem qui. La Suma m'ha dit que la podem seguir visitant sempre que vinguem a Bagepalli.





Pel demes, la Latha i l'Ali tan cordials i amables com sempre, disposats a ajudar-me en tot, els professors un pel esquius i el poble tan encantador i polsegos com l'hem trobat cada cop.
Abans de marxar m'acomiado de tota l'escola PVS amb el discurs de rigor. No puc fer mes que prometre que l'any que ve hi tornem. Tambe dic que tu, potser hi vindras tambe. Si, tu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario