martes, 23 de agosto de 2011

Kodai Moment - From fan to blanket

M'he desviat una mica. Una breu pausa abans d'acabar la meva particular Temple Road. El marit de la Sandhya, el Ranju, em va dir que podia visitar els seus pares a Kodaikannal, port de muntanya de 2100 metres al sud dels Ghats Occidentals. La rebuda no podia ser millor, son tan carinyosament amables que em sap greu estar-m'hi tan poc. Aquesta es la caseta on viuen, al costat de l'humil restaurant de carretera que regenten. Em cedeixen el pis de dalt, una habitacio de muntanya plena de mantes: aqui el clima canvia totalment i a les nits fa forsa fred.

El paisatge es precios, amb una vall plena a vessar d'eucaliptus altissims i un llac enorme al mig del poble. Llogo una bici per visitar els voltants; al cap de cinc horetes d'orografia irregular, el meu fetge maleeix les bicicletes sense marxes, mentre va sortint desfet per la boca.
Visito un parell de cascades i un petit temple, entre altres curiositats.




La curiositat que mes em xifla es el Fun Park, ple d'activitats divertides i ditxaratxeres com encertar una pilota a traves d'un pneumatic, la maquina llensadora de pilotes per practicar el batting de cricket (a 100 km/h) o el tir amb escopeta a casar la llauna. Com que soc l'unic client del dia, rebo totes les atencions i consells.
Aprofito per entrenar-me tal com Rama, en l'art de l'arc i la fletxa. No se'm dona malament.





El Joseph i la Lalitha em cuiden com si fos un fill, amb uns sopars bonissims, escalfant-me l'aigua de la dutxa al foc de llenya i portant-me fins al poble amb moto. Em sap molt de greu haver de marxar, pero ara el mar m'espera. Back to Temple Road.

No hay comentarios:

Publicar un comentario